L’Associació Ensalut presenta el projecte per formar professionals de la salut pública sobre malalties ambientals a la Taula de Salut de Montcada i Reixac

Al fons, l'activista i metgessa ambiental Carme Ruiz, explicant el projecte de patologies ambientals

Llegeix la notícia a: El portal de notícies multimèdia de Montcada i Reixac


 PONÈNCIA DE LA DRA. CARMEN RUÍZ SOBRE MEDICINA AMBIENTAL A LA II JORNADA DE TREBALL SOBRE MALALTIES AMBIENTALS 

Medicina Ambiental: Projecte Sanitari i Comunitari des de la Salut Pública. 20 de Novembre de 2015, Auditori del Col·lectiu Ronda.

                  MEDICINA AMBIENTAL. PROJECTE SANITARI I COMUNITARI

Des de l’any 1965 l’activitat humana ha generat més de 4 milions de productes químics, dels quals només el 10% han estat testats. Un gran percentatge són compostos orgànics persistents (COP’s). A això cal afegir que, des de la dècada de 1980, el creixement exponencial de la tecnologia Wireless ha generat un augment de 1000 milions de vegades del camp electromagnètic natural de la terra.

Així doncs, estem patint els efectes d’un “coctel electroquímic”. Els científics dubten que els organismes vius puguin adaptar-se tan ràpidament a aquests efectes i condicions ambientals, per la qual cosa van fer una crida per a l’aplicació del principi de precaució per a químics l’any 2007, i per a camps electromagnètics l’any 2009 (la Crida de París).

La repercussió sanitària queda reflectida en milers d’estudis que relacionen aquests agents amb un ampli ventall de malalties (malalties de sensibilització central, neurodegeneratives, autoinmunes, endocrines, cardiovasculars, metabòliques, càncer, asma, TDAH, autisme, esterilitat…).

Tant és així que l’any 2013 la pròpia IARC-OMS, a través del seu director Christopher Wild, va afirmar el següent: “El 95% dels casos de càncer, 70% dels AVCs (accidents cardiovasculars), el 80% de les malalties coronàries, el 90% de les malalties neurodegeneratives i el 80% de la Diabetis Mielitis tipus 2 són provocats per agents tòxics contaminants. Dos de cada tres casos es podrien evitar”. El càncer afecta a 1 de cada 4 dones i a 1 de cada 3 homes, produint-se un augment anual del 2-3%. Es tracta, sobretot, de càncers hormonodependents. L’OMS preveu que asl 2020 hi haurà un augment general de càncer del 50%.

Els mapes epidemiològics de distribució del càncer confirmen que els gens no expliquen aquests patrons de distribució, els casos semblen seguir “el patró de la industrialització”. Actualment vivim una pandèmia silenciosa, i la punta de l’iceberg són les malalties de sensibilització central (SFC, FM, SQM, EHS), que actualment afecten a més del 5% de la població.

La medicina ambiental porta gairebé 100 anys explicant com es van esgotant les defenses orgàniques fins que apareix la malaltia a causa d’uns factors etiològics coneguts (infeccions, drogues, stress, estils de vida…), a altres factors que hauríem de conèixer amb més profunditat (com a contaminants químics i contaminants electromagnètics naturals i artificials), i a una alimentació amb un contingut baix en nutrients o a processos intestinals que generen una mala absorció o mala digestió. El procés comença amb una alteració de l’espai intercel·lular (espai de Pitschinger), generant una alerta sistèmica que s’amplifica cap a les glàndules suprarenals, i d’aquestes al Sistema Nerviós Central. Llavors apareix una cascada d’esdeveniments neuro-immuno-endocrins que poden manifestar-se de forma aguda, subaguda, o crònica (progressiva), afectant a un o diversos òrgans, o canviant d’òrgan al llarg del temps.

A nivell cel·lular, aquesta alteració es produeix de forma directa (per camps electromagnètics), o indirecta (per químics), a través de l’obertura dels canals de Calci, que genera una positivització de la membrana cel·lular, motiu pel qual el llindar d’activació és més sensible a qualsevol mínim estímul (hipersensibilitat cel·lular).

En 2013 la *IARC defineix aquests factors etiològics com “EXPOSOMES INTERNS I EXTERNS”, la UE engega dos projectes per al seu estudi i afirma que s’ha posat massa èmfasi en els factors genètics que, en comparació dels factors ambientals, contribueixen poc a la malaltia.

Atès que:

-Nombroses publicacions científiques recents han demostrat que els camps electromagnètics i els diferents químics (metalls, pesticides, formaldehid, conservants…) penetren en els nostres organismes a través de la nostra alimentació, l’aire que respirem, i tot allò que posem en la nostra pell, afectant als organismes vius a nivells molt per sota dels establerts per la majoria de les directrius internacionals i nacionals.
-Els efectes inclouen l’augment de risc de càncer, estrès cel·lular, radicals lliures nocius, danys genètics, canvis estructurals i funcionals del sistema reproductor, dèficits en l’aprenentatge i la memòria, trastorns neurològics i efectes negatius en el benestar general dels éssers humans.
-El dany va més enllà de l’espècie humana, ja que cada vegada hi ha més evidència d’efectes nocius tant per a les plantes com per als animals.
-Els canvis en la legislació, tant per a químics com per a camps electromagnètics, és molt lenta.
-Els nens, les embarassades i les persones que pateixen altres malalties són els col·lectius més afectats (més de 200 substàncies químiques circulen per la nostra sang i en els cordons umbilicals dels nostres fills).

L’Assemblea Parlamentària Europea (20/01/2009) va decidir:

-Reconèixer la Medicina Ambiental com a disciplina Mèdica Transversal i desenvolupar programes de formació per a estudiants i metges a nivell europeu.

Fins que les polítiques sanitàries i els científics es posin d’acord, sorgeix la necessitat d’una actuació clínica que generi prevenció primària i secundària de salut enfront dels factors etiològics menys coneguts. Aquesta actuació ha de realitzar-se a través del sistema sanitari públic de salut mitjançant un projecte sanitari i comunitari de medicina ambiental.

El projecte consisteix en cursos formatius sobre com altres factors etiològics menys coneguts poden ocasionar malalties i com disminuir el seu impacte (prevenció primària i secundària), donant altres eines diagnòstiques i de tractament que s’integraran en els protocols habituals dels professionals sanitaris (metges, infermeres i assistents socials). Aquests cursos seran impartits a través de teleformació per un equip multidisciplinar prèviament format i consensuat. El cost seria mínim i perfectament assumible pel sistema sanitari públic

Atès que actualment existeix un responsable de malalties de sensibilització central a cada centre de salut, aquest es farà càrrec que es dugui a terme el programa i recollirà incidències i dificultats que traspassarà a l’equip multidisciplinar per donar-los solució.

Una vegada formats, els professionals podran realitzar l’educació comunitària (a través de les activitats d’infermeria), que consistirà a conscienciar a la població sana i afectada sobre la necessitat d’adquirir nous estils de vida per disminuir l’impacte ambiental sobre la salut. Aquesta educació evitativa-conscient, que prestarà especial interès als grups de població de més risc (embarassades, nens i nenes…) i que se centrarà en col·legis, en grups d’embarassades, grups d’afectats i altres grups socials, generarà una en la societat el concepte de’AUTORESPONSABILIDAT en SALUT.

En una tercera fase, es plantejaria el tractament consensuat en unitats experimentals-pilot de control ambiental.

La Dra. M.Carmen Ruíz, Coodinadora de l’equip docent del “Projecte Sanitari: patologia ambiental per a professionals de la salut pública”, és membre del grup GESSCAP (Grup d’Estudi de les Síndromes de Sensibilitat Central en Atenció Primària) de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i comunitària).

MFiC CAP INDIANES –MONTCADA I REIXAC- BARCELONA

EXPERT EN MEDICINA AMBIENTAL (UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID, ACADÈMIA AMERICANA DE MEDICINA AMBIENTAL, UCA DR REVA).

REFLEXIONS:

No es tracta de renunciar al confort i a les noves tecnologies, sinó a l’ús conscient d’aquestes per evitar l’aparició de malalties en nosaltres i en les futures generacions.

Dra M.Carmen Ruiz Martín: “Cal tenir una bona informació ambiental per intentar adaptar-nos a l’entorn, ja que els nostres gens no poden fer-ho tan ràpidament com la tecnologia.”